Com escollir estudis: 7 preguntes que t’ajudaran a decidir

Milers d’alumnes arriben cada any al final de l’ESO o del Batxillerat amb la mateixa sensació: saben que han de decidir però no saben com. No és que siguin poc espavilats ni que no hagin pensat prou. És que ningú els ha ensenyat a fer-se les preguntes correctes.

Escollir estudis no és una ciència exacta. Però tampoc és una loteria. Hi ha un procés que ajuda a clarificar les coses, i comença per girar la mirada cap a tu mateix en lloc de mirar el que fan els altres.

Aquí tens les 7 preguntes que més ajuden a decidir, explicades de manera pràctica i sense rodeos.

Pregunta 1: Què t’agrada fer quan ningú et mana?

No preguntem quin assignatura se’t dona millor a l’escola. Preguntem què fas quan tens temps lliure i ningú et diu res. Passes hores navegant per internet aprenent sobre tecnologia? Cuides animals? Dibuixes? Jugues a videojocs i t’interessa com estan fets? Escoltes música i t’imagines compost?

Les activitats que fas per iniciativa pròpia sovint apunten als àmbits on tindràs més motivació per estudiar i treballar. No sempre hi ha una carrera directa que encaixi, però sí que hi ha patrons que ajuden a identificar sectors d’interès.

Si la resposta és “no ho sé” o “no faig res en especial”, no et preocupis. Passa sovint i no significa que no tinguis interessos: potser simplement no t’has exposat prou a experiències diverses. En aquest cas, el Batxillerat o un cicle de grau mig d’un àmbit ampli et dona temps per descobrir-ho.

Pregunta 2: Com prefereixes aprendre?

Hi ha persones que aprenen molt bé llegint i escoltant explicacions. D’altres necessiten fer coses amb les mans per entendre. D’altres aprenen millor quan resolen problemes concrets. I d’altres quan treballen amb persones i en equip.

Aquesta pregunta és important perquè els estudis no ofereixen tots el mateix tipus d’aprenentatge. La universitat és majoritàriament teòrica, especialment els primers cursos. La FP és molt més pràctica i orientada a fer. Si poses una persona que aprèn fent en un entorn molt teòric, és molt probable que no rendeixi al seu nivell real, no perquè sigui menys capaç, sinó perquè el format no encaixa amb ella.

Conèixer com aprens millor és un dels criteris més útils per decidir entre universitat i Cicle Formatiu, i fins i tot per triar dins de cada opció.

Pregunta 3: Quin tipus de feina t’imagines fent d’aquí a deu anys?

No cal que siguis precís. No cal que sàpigues el nom exacte de la professió. Però sí que és útil tenir una imatge general: vull treballar en un hospital? En una oficina? A l’aire lliure? Creant coses? Ajudant persones? Resolent problemes tècnics? Gestionant empreses?

Aquesta imatge, per vaga que sigui, et dona pistes sobre els àmbits que t’atreuen. I des dels àmbits es pot arribar als estudis concrets que hi condueixen. Si t’imagines treballant en un entorn sanitari, consulta la guia d’estudis de salut a Catalunya. Si et veus en tecnologia, la guia d’estudis de tecnologia i enginyeries et serà molt útil.

Pregunta 4: Quanta importància té per a tu la sortida laboral?

Aquesta és una pregunta que molta gent evita però que és molt honesta. Hi ha persones per a qui la vocació és el primer: volen fer el que els apassiona, independentment de les perspectives laborals. I hi ha persones per a qui la seguretat econòmica és prioritària: volen estudiar allò que els garanteixi feina i un sou digne.

Les dues posicions són vàlides. El problema ve quan no s’és honest amb un mateix. Si dius que l’important és la vocació però en realitat et preocupa molt trobar feina, acabaràs insatisfet. I al revés: si tries un estudi per les sortides laborals però l’àmbit no t’interessa gens, la motivació s’esgotarà aviat.

Si la sortida laboral és important per a tu, consulta les sortides laborals dels estudis a Catalunya abans de decidir. Hi trobaràs informació sobre demanda laboral i salaris orientatius per sector.

Pregunta 5: On vols viure i estudiar?

La geografia importa més del que sembla. Estudiar a prop de casa redueix costos i manté la xarxa de suport familiar i social. Estudiar lluny dona independència i experiències noves, però implica un cost econòmic i personal molt major.

A Catalunya tens la sort de tenir una oferta educativa molt distribuïda pel territori. No cal anar a Barcelona per estudiar un bon grau universitari o un cicle formatiu de qualitat. Girona, Lleida, Tarragona i Vic tenen universitats amb graus molt valorats. I la FP té centres a gairebé totes les comarques.

Abans de decidir, comprova quina oferta hi ha a la teva comarca i a les comarques veïnes. Pot ser que l’estudi que vols el tinguis molt més a prop del que creus. A queestudiar.cat pots consultar quins centres ofereixen cada estudi i on estan ubicats.

Pregunta 6: Quanta pressa tens per treballar?

Aquesta pregunta no té una resposta correcta. Hi ha persones que volen incorporar-se al mercat laboral el més aviat possible, ja sigui per necessitat econòmica, per inquietud o perquè aprenen millor treballant. I hi ha persones que volen aprofundir en el coneixement durant més anys abans de treballar.

Si tens pressa, un Cicle Formatiu et dona una titulació en dos anys. Si no tens pressa i vols una formació àmplia, la universitat és l’opció. Si no tens clar si FP o universitat, llegeix la nostra comparativa sobre FP o universitat: com decidir el millor camí.

Pregunta 7: Estàs decidint per tu o per als altres?

Aquesta és la pregunta més incòmoda i, sovint, la més important. Molts alumnes trien estudis per complir les expectatives dels pares, per seguir els amics, per triar el que “toca” o per evitar el conflicte familiar. I molts d’ells ho acaben lamentant.

Les famílies sovint volen el millor per als fills, però no sempre saben millor que ells mateixos quin és el millor camí. Els pares van créixer en un context laboral molt diferent. Les professions que eren segures fa vint anys potser ja no ho són. I les que semblaven arriscades potser ara són les més demandades.

Decidir per tu no vol dir ignorar els consells de la família. Vol dir escoltar-los, considerar-los i finalment prendre la decisió que és coherent amb qui ets i com veus el teu futur.

Quan les respostes no surten: no et bloquegis

Hi ha alumnes que fan totes aquestes preguntes i segueixen sense tenir clar res. Això és completament normal i no vol dir que tinguin un problema. Moltes vegades la indecisió no és falta de maduresa sinó falta d’experiències: no has provat prou coses per saber quin t’agrada.

En aquests casos hi ha dues estratègies que funcionen bé. La primera és el Batxillerat com a temps per descobrir: dos anys en els quals continues aprenent, madures com a persona i et dones temps per identificar interessos sense tancar portes. La segona és triar un cicle de grau mig d’un àmbit que et sembli interessant, amb la mentalitat d’explorar: si no t’acaba d’agradar, hauries après alguna cosa sobre tu mateix i podràs redirigir-te.

El que no ajuda és paralitzar-se. Prendre una decisió imperfecta i aprendre d’ella és molt millor que no prendre cap decisió i deixar que el temps decideixi per tu.

Eines per ajudar-te a decidir

Més enllà d’aquestes preguntes, hi ha recursos concrets que t’ajudaran a explorar opcions i prendre la decisió.

El catàleg d’estudis de queestudiar.cat recull més de 600 estudis disponibles a Catalunya amb informació clara sobre el perfil recomanat, les sortides laborals i els centres on es pot cursar. Pots filtrar per àmbit, tipus d’estudi i molts altres criteris.

Si vols explorar les opcions disponibles a la teva comarca, a queestudiar.cat pots veure quins centres hi ha prop de casa teva i quins estudis ofereixen.

I si vols una orientació personalitzada que tingui en compte tot el que has après responent aquestes preguntes, al nostre formulari gratuït d’orientació pots rebre en minuts una recomanació adaptada al teu perfil, interessos i comarca, completament gratuïta.

El que importa de debò

Al final, escollir estudis és un procés de coneixement d’un mateix tant com d’exploració del sistema educatiu. Les preguntes d’aquesta guia no et donaran una resposta màgica, però sí que t’ajudaran a ordenar el pensament i a arribar a la decisió amb més claredat.

Recorda que la decisió no és irreversible. El sistema educatiu català té moltes pasarel·les que permeten canviar de rumb. Però com més informació tens abans de decidir, menys probable és que hagis de fer marxa enrere. I si vols aprofundir en les opcions disponibles, consulta la guia sobre què estudiar després del Batxillerat o sobre què estudiar després de l’ESO per tenir una visió completa de totes les possibilitats.