T’has preguntat alguna vegada quant pot guanyar algú que dissenya drons, treballa en un taller de competició o coordina la logística d’un port? La subfamília d’Automoció, Aeronàutica i Naval agrupa estudis molt diversos, i els sous que hi ha darrere sorprenen: des de 1.350 € en una primera posició fins a 5.200 €/mes bruts en especialitats amb demanda altíssima. No és un rang inventat; és el que reflecteix el catàleg oficial d’estudis universitaris disponibles a Catalunya.
Si estàs avaluant quin camí seguir —o si tens un fill o una filla a punt de decidir— aquesta guia t’ajudarà a entendre no solament les xifres, sinó també per què els sous varien tant i com pots posicionar-te a la part alta de la forquilla.
Entre 1.350 i 5.200 €/mes bruts: la forquilla real del sector
Parlem sempre de salari mensual brut amb 14 pagues. Amb aquest criteri, el sector d’Automoció, Aeronàutica i Naval a Catalunya ofereix una forquilla amplíssima. Un professional recent titulat pot esperar xifres properes a l’extrem inferior; un enginyer aeroespacial o especialista en drons amb experiència i projecció internacional pot superar còmodament els 4.500 €/mes.
El que crida l’atenció és la concentració de demanda molt alta en les especialitats tecnològicament més noves: les que giren al voltant dels sistemes aeris no tripulats, els satèl·lits i l’enginyeria d’automoció avançada. Són camps on Catalunya, amb el seu ecosistema industrial i el pes de centres com la UPC o l’EU Salesiana de Sarrià, té una posició rellevant.
Què canvia segons l’estudi triat
No tots els títols d’aquesta subfamília et porten al mateix lloc. La durada, el grau d’especialització i la demanda del mercat fan que les forquilles salarials variïn considerablement. La taula següent et dona una visió comparada:
| Estudi | Salari mínim (€/mes) | Salari màxim (€/mes) | Durada (anys) | Demanda |
|---|---|---|---|---|
| Nàutica i Gestió del Transport Marítim | 1.350 € | 2.500 € | 1 | Alta |
| Enginyeria d’Automoció «EU Salesiana de Sarrià» | 2.100 € | 3.800 € | 4 | Molt alta |
| Ciència i Tecnologia Aeroespacials | 2.800 € | 5.000 € | 1 | Alta |
| Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials + Màster en Enginyeria Aeronàutica (PARS) | 1.350 € | 2.500 € | — | Molt alta |
| Enginyeria de Satèl·lits | 2.100 € | 3.800 € | 4 | Molt alta |
| Enginyeria d’Automoció | 2.800 € | 5.000 € | 1 | Molt alta |
| Enginyeria de l’Automoció | 2.100 € | 3.800 € | 4 | Alta |
| Aplicacions i Tecnologies per als Sistemes Aeris no Tripulats (Drons) | 2.800 € | 5.200 € | 1 | Molt alta |
Un detall important: alguns d’aquests estudis, com ara el màster en Aplicacions i Tecnologies per als Sistemes Aeris no Tripulats (Drons), s’imparteixen en anglès. Això amplia directament l’accés a empreses internacionals i, per tant, el sostre salarial real que pots assolir.
Per què aquesta forquilla és tan àmplia
Hi ha quatre factors principals que expliquen per què dos titulats de la mateixa subfamília poden cobrar el doble l’un que l’altre:
- Experiència acumulada: El salt entre el primer i el cinquè any de carrera professional sol ser el més gran en termes salarials. Les empreses del sector premien la trajectòria demostrada.
- Especialització tecnològica: Qui domina àrees emergents —electrificació del vehicle, propulsió espacial, sistemes autònoms— té molt més poder de negociació. Un titulat en Enginyeria de Satèl·lits, per exemple, entra en un nínxol amb molt poca oferta de professionals i molta demanda.
- Sector públic vs. privat: El sector públic (administracions, organismes de recerca, agències com l’ESA) tendeix a oferir estabilitat i beneficis socials sòlids, però les remuneracions rarament superen la part central de la forquilla. El sector privat, especialment en empreses d’alta tecnologia o multinacionals, és on es troben els sous més alts.
- Mobilitat geogràfica: Catalunya és un bon punt de partida, però els professionals disposats a treballar fora —o a fer estades en centres internacionals— accedeixen a condicions sensiblement millors, sobretot en aeronàutica i sector espacial.
Com evolucionen els sous amb els anys
La progressió salarial en aquest sector segueix un patró recognoscible, tot i que varia molt en funció de l’especialitat i l’empresa:
- Primer any (posicions júnior o en pràctiques remunerades): És habitual situar-se entre 1.350 i 2.200 €/mes. Algunes empreses grans del sector automobilístic ofereixen contractes de formació ben remunerats des del primer moment.
- Entre 5 i 8 anys d’experiència: Amb una especialització clara, la majoria de professionals d’aquesta subfamília es mouen entre 2.500 i 3.800 €/mes. Qui hagi assolit un rol de responsabilitat tècnica o gestió de projectes ja pot superar aquest rang.
- A partir dels 10 anys: Els perfils sènior, les posicions de cap tècnic o les responsabilitats de R+D en empreses innovadores poden arribar a la banda alta de la forquilla: 4.500-5.200 €/mes. En alguns casos, si hi ha bonus o participació en projectes europeus de recerca, les retribucions totals poden ser encara superiors.
Aquests rangs són orientatius i no recullen complements variables, dietes ni incentius per objectius, que en alguns subsectors com la competició automobilística o l’aviació comercial poden ser significatius.
Què cal per arribar a la part alta de la forquilla
Les xifres màximes no arriben soles. Hi ha decisions concretes que marquen la diferència:
- Tria un estudi amb demanda molt alta. La diferència entre «Alta» i «Molt alta» no és només semàntica: es tradueix en més ofertes, menys competència i millor posició en la negociació salarial. Especialitats com l’Enginyeria d’Automoció de l’EU Salesiana de Sarrià o l’enginyeria de satèl·lits responen clarament a aquest perfil.
- Desenvolupa habilitats en anglès des del primer dia. Molts màsters d’aquesta subfamília s’imparteixen íntegrament en anglès. Si hi entres amb un nivell alt, aprofitaràs molt més el programa i t’obriràs a ofertes internacionals des de la recerca de feina inicial.
- Combina el títol amb certificacions sectorials. En automoció, les certificacions en normatives de seguretat funcional (ISO 26262) o en sistemes ADAS tenen un valor afegit clar. En aeronàutica, les habilitacions EASA obren portes que un títol sol no pot obrir.
- Busca empreses que internalitzin R+D. Les empreses que no externalitzen la recerca i el desenvolupament solen pagar millor i oferir trajectòries professionals més riques.
- No descartis el sector públic com a trampolí. Treballar uns anys en un centre de recerca públic o en un organisme com el CDTI o l’ESA et dona accés a projectes pioners i a una xarxa de contactes que pot valer molt quan decideixis donar el salt al privat.
I si no encaixa del tot amb el que busques?
Les xifres d’aquesta subfamília són atractives, però el salari no és l’únic criteri que ha de guiar una decisió d’estudis. Automoció, aeronàutica i naval és un camp fascinant, però exigent: sol requerir una base matemàtica i física sòlida, disposició per treballar en entorns molt tècnics i, en moltes especialitats, disponibilitat per moure’s geogràficament o adaptar-se a horaris irregulars.
Si t’atreu la tecnologia però no estàs segur que aquest sigui exactament el teu camí, val la pena que exploris també altres subfamílies d’enginyeria o de tecnologies de la informació, on les forquilles salarials també són competitives i els perfils requerits, a vegades, s’adapten millor a altres maneres de treballar.
Al final, la millor inversió que pots fer no és necessàriament la que porta al sou més alt en abstracte, sinó la que combina un bon sou amb una feina que et doni ganes de continuar aprenent cada dia. En un sector que evoluciona tan de pressa com l’aeroespacial o l’automoció elèctrica, la curiositat i les ganes d’actualitzar-se contínuament acaben pesant tant com el títol que portes a la butxaca.